Planta herbàcia anual, de la família de les geraniàcies, que es fa als prats secs i a les terres de conreu. Són emprats en medicina popular per la seva acció astringent i hemostàtica. [...]
Planta policàrpica vivaç, de la família de les gramínies, que creix en camps de conreu i terres àrides de les comarques de la Catalunya central i de ponent. El rizoma, que es cull a la primavera, quan comencen a créixer les tiges, en decocció, ha estat emprat com a diürètic i remineralitzant. [...]
Planta herbàcia anual, de 30 a 80 cm d'alçària, que es fa en terres de conreu i en marges de camps i camins, d'arreu dels Països Catalans. La part aèria, fresca en amanides o en infusió, és estimulant de la diüresi i ha estat emprada contra la febre i els símptomes gripals. [...]
a mala herba. El seu conreu té per finalitat l'obtenció de la fibra, anomenada com la planta, cànem. Necessita climes càlids i humits o bé regadiu. Prefereix sòls argilosos o llimosos, neutres o una mica alcalins i molt adobats. Les varietats més conreades són el cànem comú o el cànem de Bolonya [...]
meridional. Les formes conreades són arbustives, a causa de la poda en forma de cep (soca de la vinya), del qual surten cada any branques o sarments; o bé enfiladisses enasprades en forma de parra. El conreu de la vinya actualment és estès a quasi totes des regions temperades del món. Els fruits [...]